divendres, 13 de març del 2015
divendres, 6 de març del 2015
Motor de quatre temps
El motor o cicle de quatre temps és un tipus de motor d'explosió que precisa de quatre curses del pistó o èmbol (dues voltes completes del cigonyal) per a completar el cicle termodinàmic.
El motor o cicle de quatre temps és un tipus de motor d'explosió que precisa de quatre curses del pistó o èmbol (dues voltes completes del cigonyal) per a completar el cicle termodinàmic.
- Primer temps o admissió: en aquesta fase el descens del pistó aspira la mescla d’aire i combustible als motors d'encès provocat o l'aire en motors d'encès per compressió. La vàlvula d'admissió es manté oberta, mentre que la de sortida està tancada. Al primer temps el cigonyal dona 180º i l'arbre de lleves dona 90º i la vàlvula d'admissió es troba oberta i la seva cursa és descendent.
- Segon temps o compressió: En arribar al final de cursa inferior, la vàlvula d'admissió es tanca, comprimint-se el gas contingut a la cambra per l'ascens del pistó. Al 2n temps el cigonyal dona 180º i l'arbre de lleves dona 180º, i a més les dues vàlvules es troben tancades i la seva cursa és ascendent.
- Tercer temps o explosió: En arribar al fi de carrera superior el gas ha assolit la pressió mínima. Als motors d'encès provocat, salta la guspira a la bugia provocant la inflamació de la mescla, mentre que als motors dièsel, s'injecta el combustible que s'autoinflama per la presó i temperatura existents a l'interior del cilindre. Als dos casos, una vegada iniciada la combustió, aquesta progressa ràpidament incrementant la temperatura a l'interior del cilindre i expandint els gasos que empenyen el pistó. Aquesta és l'única fase en la qual s'obté treball físic. En aquest temps, el cigonyal dona 180º mentre que l'arbre de lleves dona 270 °C, les dues vàlvules es troben tancades i la seva carrera és descendent
- Quart temps o d'escapament: A aquesta fase el pistó empeny, en el seu moviment ascendent, els gasos de la combustió a través de la vàlvula d'escapament que queda oberta. En arribar al fi de carrera superior, es tanca la vàlvula d'escapament i s'obre la d'admissió, reiniciant-se el cicle. En aquest temps, el cigonyal, dóna 720º i l'arbre de lleves dona 180º i la seva carrera és ascendent.
divendres, 27 de febrer del 2015
Sant Jordi
Sant Jordi
Conta la veu popular que la llegenda de Sant Jordi, el Drac i la Princesa a Catalunya s'esdevingué a la vila de Montblanc temps ha. El Drac era el més poderós dels Dracs ja que podia moure's pel cel, per la terra i per l'aigua. I la Princesa era la més Princesa de totes car era la mateixa filla del Rei.El terror que el Drac imposava era terrible. Cada dia devorava un parell de bens. Quan li donaren bous i cavalls tampoc en tingué prou. Fins que calgué sortejar persones per a la fam de la Bèstia. I el Rei que era el més Rei, i català, i que vivia a la vila, va posar-hi la seva família en el sorteig, i de l'olla va sortir el nom de la princesa. El Rei va acceptar el destí i no va voler cap canvi per cap altre Montblanquí dels qui s'oferien. Vestida de blanc la Princesa va anar al sacrifici. I va sorgir un jove cavaller, armat de cap a peus, cavalcant un destrer blanc per tal de deslliurar-la. Era bell com el sol i era foraster i es deia Jordi. I envestí amb la fúria el Drac que venia per la Princesa que el va deixar estamordit, confós de tot i rebatut. Aleshores ell amb el cordó de la cintura d'ella lligà el Drac, tot amansit, que ja el seguia com una ovella. Després amb un cop de llança rematà el Drac, en morir es fa fonedís a terra i on el Drac s'ha fos neix un roser de roses rojes com la sang, Sant Jordi en cull la més formosa i l'ofereix a la Princesa, munta a cavall i entre crits de joia travessa la muralla per la porta que en record d'aquesta gesta, encara avui es coneguda pel nom de Portal de Sant Jordi. I tot això va passar davant els ulls del Rei i els montblanquins que contemplaven aterrits el combat. I per això triaren Sant Jordi com a patró de la Vila anys i panys, fins que, temps a venir, se n'oblidaren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)